FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar o plegar en tot o en part (les veles d'una nau). amainar veles Moderar-se, cedir a l'adversari. El vent, la pluja, una tempesta, la calor, etc., minvar. El vent ha amainat. Una malaltia, un dolor, un desig, etc., minvar. La febre ha amainat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té contigüitat de parts, sense interrupció o cessació. Tres dies de febre contínua. Una pluja contínua. Un soroll continu. Que ocorre en successió ràpida, molt freqüent, sovint repetit. Pluges contínues. Baralles contínues. de continu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre a l'acció del foc. L'ardor del sol, cremar (les plantes), especialment després d'una glaçada. El sol, l'ambient excessivament calent, etc., donar una sensació de cremor (a algú). La febre l'abrusa. Fa un sol que abrusa. Tenir sensació de cremor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'agitar o d'agitar-se; l'efecte. L'agitació de l'aire, de la mar. És l'agitació produïda per la febre. Són especialistes en agitació política. Producció mecànica o manual de moviments en el si d'una massa. agitació tèrmica Moviment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
determinada, amb el qual hom estableix d'una manera segura el diagnòstic. símptoma secundari En una malaltia, símptoma subsegüent als altres. La febre és un símptoma secundari. Indici . Hi ha símptomes d'una pròxima ruptura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que cessi (el foc, la llum). Extingir o apagar un incendi. Un volcà que s'ha extingit. El foc s'extingí de seguida. Fer cessar de viure, de subsistir. Una raça, una espècie que s'extingeix. Anul·lar, fer cessar. Extingir la set, l'ardor de la febre. Extingir un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure (alguna cosa, una part del cos) d'una banda a l'altra, fer bellugar. No menegis el cap així. Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es menegen. Regirar 2 1. Tota la nit s'ha estat menejant en el llit a causa de la febre. Remenar 1 1. S'hi afegeix la farina, es meneja fins [...]
